Què és la UGT de Catalunya?
- Un sindicat de classe, d’orientació socialista, autònom, feminista i nacional
- Un sindicat democràtic, solidari i participatiu
- Un sindicat arrelat al territori i al teixit econòmic de Catalunya
- Un sindicat plural i representatiu de la diversitat sociocultural
- Un sindicat internacionalista
UGT Comarques Gironines
Una mica d’història
La història de la UGT a les comarques gironines és un reflex de la nostra lluita constant pels drets de les persones treballadores, des de la fundació de l’organització al segle XIX fins als reptes contemporanis del segle XXI.
La Unió General de Treballadors va ser fundada l’any 1888 a Barcelona i ràpidament va estendre la seva influència per tota Catalunya. A la província de Girona, la història de la UGT es desenvolupa en paral·lel a la seva evolució a nivell nacional, amb particularitats locals influenciades per les condicions socials, econòmiques i polítiques de les nostres comarques.
En els seus primers anys, la UGT a Girona es va centrar en l’organització de les persones treballadores del sector tèxtil i agrícola, que eren predominants a la nostra regió.
Durant les primeres dècades del segle XX, la UGT a Girona, com a la resta de l’Estat, va participar activament en la lluita pels drets laborals i les millores socials.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i la posterior Segona República (1931-1939) van ser períodes d’intensa activitat sindical.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la UGT va tenir un paper destacat en l’organització de la resistència antifeixista a la província. Va jugar un paper crucial tant en el front de guerra com en la rereguarda, organitzant la producció i els serveis essencials.
Es va implicar en la mobilització de les persones treballadores per a l’esforç de la guerra. Això va incloure la coordinació amb altres sindicats i organitzacions polítiques per garantir l’aprovisionament de recursos i la producció de béns necessaris per al front.
La UGT de les comarques gironines va treballar en la reorganització de fàbriques i tallers per adaptar-los a la producció de material de guerra. Aquesta activitat es va fer en col·laboració amb la Confederació Nacional del Treball (CNT) en molts casos, tot i les diferències ideològiques entre ambdues organitzacions.
En les zones rurals, la UGT va participar activament en la col·lectivització de terres i recursos agrícoles. Aquesta mesura es va adoptar per augmentar la producció d’aliments i assegurar el subministrament a les ciutats i al front de batalla. Les col·lectivitzacions van ser un fenomen comú a Catalunya, amb molts camps i explotacions agràries gestionats col·lectivament per comitès de treballadors.
La UGT va establir xarxes de suport per a les famílies dels combatents i per als refugiats que arribaven a Girona des d’altres parts d’Espanya i es van organitzar menjadors populars, hospitals de campanya i serveis de socors per atendre les necessitats bàsiques de la població afectada per la guerra.
La UGT va utilitzar la propaganda com una eina per mobilitzar i mantenir la moral dels treballadors i de la població en general. Això incloïa la distribució de pamflets, organització de mítings i l’ús de la premsa per difondre els ideals de la república i del moviment obrer. També es van promoure activitats culturals i educatives, amb l’objectiu de mantenir un esperit de resistència i esperança entre els ciutadans.
Després de la victòria franquista, la UGT, com altres sindicats i organitzacions d’esquerra, va ser durament reprimida a les nostres comarques. Molts sindicalistes van ser empresonats, exiliats o executats arreu de l’Estat, però la UGT va mantenir una xarxa clandestina de resistència, especialment durant els anys 50 i 60.
A finals dels anys 60 i principis dels 70, la UGT va començar a reorganitzar-se, coincidint amb una nova onada de mobilitzacions obreres i estudiantils contra el règim.
Amb la mort de Franco el 1975 i l’inici de la transició democràtica, la UGT va ser legalitzada i va començar a operar obertament a Girona. Va jugar un paper clau en les negociacions de la transició i en l’establiment d’un marc de relacions laborals democràtiques.
Durant les dècades posteriors, la nostra organització ha continuat defensant els drets dels treballadors a Girona, adaptant-se als canvis econòmics i socials. Ha participat i participa activament en mobilitzacions i campanyes per millorar les condicions laborals i socials, així com la defensa dels serveis públics i els drets socials.
A la societat gironina la UGT ha estat i és un agent actiu en la promoció de drets socials i laborals, incloent la lluita per salaris justos, la igualtat de gènere i la seguretat laboral. Ha mantingut una actitud de diàleg amb altres agents socials i econòmics de la província, treballant en la negociació de convenis col·lectius i en la resolució de conflictes laborals.
Actualment continuem amb la nostra tasca de representació i defensa de les persones treballadores, adaptant-nos als nous reptes del mercat laboral. La globalització, la crisi econòmica de 2008 i els canvis tecnològics han estat alguns dels desafiaments que hem afrontat.
Continuem sent una veu important a les nostres comarques, de fet, som la primera força sindical de la demarcació de Girona.
