En els últims anys, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha sentenciat en reiterades ocasions que la regulació legal dels contractes a temps parcial a Espanya era de manera indirecta discriminatòria, quant als efectes sobre el càlcul de les pensions i d’altres prestacions de la Seguretat Social, i per tant contrària al dret europeu, i en conseqüència ha establert:
- Que tal legislació havia de ser modificada pels legisladors espanyols.
- Que, no obstant això, en tant aquesta modificació no es produís, les autoritats espanyoles i els tribunals nacionals no havien de continuar aplicant aquesta legislació. Els efectes d’aquestes Sentències han estat molt importants perquè han igualat les condicions del contracte a temps parcial amb les del contracte a temps complet, en matèria de prestacions de la seguretat social. Tals sentències prevalen (per la nostra pertinença a la UE) sobre les lleis i sentències espanyoles, incloses les del Tribunal Constitucional.
A continuació, resumim aquests canvis i expliquem com queda actualment la regulació aplicable a les persones contractades a temps parcial:
– Abans de 2013, el sistema de càlcul de la pensió de jubilació computava els períodes cotitzats a temps parcial de manera proporcional al treball a temps complet, aplicant després a aquests períodes cotitzats un coeficient multiplicador d’un 1,5. És a dir, se’ls donava un plus de cotització, però que no reconeixia els períodes cotitzats igual que els de temps complet. Això va ser declarat pel TJUE en una primera Sentència (del 22 de novembre de 2012) discriminatori per a les dones i contrari al dret europeu (i a continuació el Tribunal Constitucional també el va declarar inconstitucional, el 14 de març de 2013).
Com a conseqüència d’aquestes Sentències, es va modificar en la Llei aquest sistema de càlcul dels períodes cotitzats i es va afegir a l’anterior un coeficient de parcialitat, que reflectia el percentatge de la jornada parcial respecte a la jornada de temps complet. Amb aquest nou coeficient als treballs a temps parcial només se’ls reconeixia com a períodes cotitzats la part proporcional d’un treball a temps complet (encara que
després es milloressin només en part en multiplicar aquests períodes per 1,5).
després es milloressin només en part en multiplicar aquests períodes per 1,5).
– Una nova Sentència del TJUE de 2019 va tornar a aclarir que el nou sistema continua sent discriminatori, i que no es pot aplicar un coeficient de parcialitat als períodes treballats a temps parcial que impedeixi que aquests es computin complets i els faci inferiors als cotitzats a temps complet.
Com a resultat de tot això, a través de l’Acord del Govern amb UGT i CCOO pel qual s’ha realitzat l’última part de la reforma de les pensions (Reial decret llei 2/2023, del 16 de març), es modifica la Llei per aconseguir que a partir de l’1 d’octubre el treball a temps parcial quedi equiparat amb el treball a temps complet a l’efecte del còmput dels períodes de cotització necessaris per al reconeixement de les pensions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, naixement i cura de menor.
Com a exemple i amb independència de quan s’hagin produït els treballs a temps parcial, perquè la modificació es refereix a com han de computar-se aquests períodes sense establir cap altra limitació:
(*) El seu coeficient global de parcialitat era del 0,66 (10 anys/15 anys). Se li exigien 9,9 anys (període genèric 15×0,66) de cotització necessaris per causar dret a les prestacions i aquesta persona té 10 anys a efectes de còmput.
D’aquesta manera, els períodes d’activitat de les persones a temps parcial passen a computar per dies complets, independentment de la jornada realitzada per la persona treballadora durant aquest període, la qual cosa elimina el coeficient global de parcialitat i es posa punt final a les regles de proporcionalitat entre temps parcial i temps complet a l’efecte d’acreditar els períodes de cotització necessaris per causar dret a les prestacions, exigint-se a partir d’aquest moment els mateixos períodes de cotització (i no més) de les persones treballadores a temps parcial per a l’accés a les prestacions que per a les de temps complet.
Aquesta mesura permet que els més de 2 milions de treballadors i treballadores amb contractes a temps parcial -en la seva gran majoria dones- no es vegin perjudicades a l’hora d’accedir a aquestes prestacions per l’aplicació d’aquests coeficients de parcialitat.
Totes les prestacions que se sol·licitin a partir de l’1 d’octubre seran calculades per a tota la vida laboral de la persona amb jornada a temps parcial beneficiària amb les mateixes regles que si el seu treball hagués estat a temps complet.
