Per Gemma Arché – Hora Nova
Alerten que el pes que té el sector terciari a la comarca és el que està provocant un èxode de la població juvenil
Des que va començar la crisi econòmica, ara fa 10 anys, fins aquest 2018, el pes del sector de serveis ha pujat quatre punts a l’Alt Empordà. Dels 43.000 llocs de treball que hi ha ara, 33.000 (és a dir, el 76,91%) són del sector de serveis. A més, la tendència va a l’alça; i això, segons el secretari general de la UGT (Unió General de Treballadors) a les comarques gironines, Xavier Casas, «és una dependència molt perillosa».
Perquè segons el mateix Casas, «ara podríem estar en una bombolla del sector de serveis» similar a la que hi va haver en la construcció. Però quan els països del sud del Mediterrani tornin a estar en condicions, «podran oferir uns serveis i uns preus que aquí no podrem oferir», i aquesta bombolla «petarà perquè no hi ha una planificació adequada ni una oferta de qualitat».
Aquesta situació és només una de les cares del prisma sociolaboral alt-empordanès. Un prisma que la UGT detalla per mitjà d’un informe específic que va presentar divendres a Figueres. Es tracta d’una anàlisi exhaustiva elaborada amb dades de l’EPA (Enquesta de Població Activa), l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) i algun informe comarcal. De moment engloba una perspectiva d’una dècada, però a partir d’ara la idea és anar-lo actualitzant anualment.
Tot i que el nombre de llocs de treball (aquests 43.000) i el d’aturats hagin tornat a xifres d’abans de la crisi econòmica, l’informe dels sindicalistes revela que les diferències són importants, perquè s’ha detectat una degradació de la contractació, tant pel que fa a la temporalitat com pel que fa a l’estacionalitat. I precisament per aquesta dependència del sector de serveis, l’Alt Empordà és una de les comarques on es nota més la diferència. El nombre de desocupats del mes de desembre, per exemple, supera en un 35% el de l’agost. A més, en qüestió de rendes la comarca també està a la cua de la demarcació.
Tenint en compte tot això, el secretari general de la UGT alerta que zones com l’Alt Empordà «són comarques que no et permeten instal·lar un projecte de vida, i per això la gent jove marxa». Avui en dia, només el 30,49% dels residents de l’Alt Empordà són nascuts aquí; i en els últims 10 anys s’han perdut 3.000 habitants d’entre 15 i 44 anys, que són precisament les franges d’edat majoritàries en l’àmbit laboral. Aquest descens contrasta amb un augment de la població (ara hi ha 10.000 habitants més). I la població d’entre 0 i 15 anys, per exemple, ha augmentat un 15%. Això provoca que la piràmide geogràfica de la comarca no sigui triangular com en altres àrees, sinó que tingui forma de rellotge de sorra.
Per intentar contrarestar una mica tota aquesta situació, que segons Casas és encara de crisi econòmica, la UGT planteja propostes com intentar repuntar els sectors de la indústria i la construcció (per garantir una estabilitat), explotar més la comarca en termes logístics (desencallant el polígon de Vilamalla), introduir-hi nous tipus d’agricultura sostenible i ecològica, o parlar de l’Emprodà com a destinació única (per equiparar-la a destinacions com la Provença o la Toscana).